Preludi de traspà s
RESUM
L'à via està espantada. Sap que aviat li arribarà l'hora. Tota aquesta agonia té un per què: quan l'avi Joaquim morà el primer que va fer l'à via fou serrar aquella maleïda figuera que l'avi plantà davant de casa. Grà cies al testimoni de la tia Ramona, que tot ho recorda, podem saber amb detalls perquè l'à via té tanta por a la mort: l'avi s'assabentà de que l'à via serrà la figuera quinze minuts després de que morÃs i ara ja fa quinze anys que l'espera al cel.
ANÀLISI DEL CONTE
El narrador és en primera persona i no se sap si és home o dona ni tampoc el seu nom. Apareixen dià legs en estil directe d'altres personatges com l'oncle Orestes (pà g. 79) o l'à via (pà g. 81).
També trobem algunes ironies com per exemple quan parla de que l'à via només menciona quelcom en contra de la figuera abans de que l'avi la planti però, un cop plantada, no mostra cap mena de disgust malgrat tots els desavantatges que li suposa tenir la figuera plantada al pati. Un altre exemple és l'encarcarament que l'avi pateix un cop mort, ja que una persona en el seu estat no pot sentir rà bia. En aquest cas la ironia mostra el que hagués sentit l'avi si realment hagés estat viu per veure com la seva muller serrava la figuera.
En aquest conte també trobem l'humor negre tÃpicament català . L'autor se'n riu de l'estat de l'à via tot i ser una persona d'edat avançada i a punt de morir. La descriu com una dona que està a punt de morir i, a més a més, li falta un ull.